Assistisc amb esperpent que la terra amb la millor paella valenciana trenca la millor marca d’arròs del món, promoguda per uns hostalers i l’Ajuntament d’Alacant.
Existeix un llarg debat sobre el que és paella valenciana. Alguns han intentat tancar la paella valenciana a una única recepta, gens més lluny de la realitat. Existeix a més la idea de disgregar els arrossos valencians en paella valenciana i arrossos d’Alacant, una barbaritat. La paella valenciana és la millor marca d’arròs del món. Crear “Alicante, ciudad del arroz” sense integrar-ho en la gastronomia valenciana és simplement desencertat.
Sóc Basili Martínez Lledó, d’ofici publicitari, indígena de la comarca de l’Alacantí que no es pot callar quan veu com es perverteix la nostra cultura valenciana en pro d’un provincianisme buit.
No tinc estudis formals de gastronomia, però tinc les millors pràctiques que puga tenir qualsevol d’estos que es vulga cridar “mestre arrosser”. Tinc les pràctiques d’haver ajudat als meus avis materns i paterns a cuinar des de xicotet, haver preguntat sempre, i tenir clar el que és i el que no és una paella.
No solament en les meues famílies paterna i materna, a més parlant amb gent de tots els pobles de la nostra comarca i més d’un cuiner professional. Recentment certs hostalers “alacantins”, juntament amb l’Ajuntament d’Alacant, han llançat la marca “Alicante, ciudad del arroz”, amb un cuiner basc de renom per padrí. I és que quan el desarrelament s’ajunta amb el provincianisme més vergonyós es donen estes paradoxes.
Una marca cutre, possiblement feta per un becari, amb una web que et porta a un pdf. Fotografies amb mal color i gairebé més textos de polítics que receptes.
Com no, tot en espanyol i anglès, el valencià sobra, la cultura alacantina mutilada i esbiaixada sempre.
Què és la paella valenciana? Un conjunt de plats d’arròs, no una recepta.
La paella és un conjunt de plats d’arròs típics del País Valencià cuinats en una paella (en espanyol padilla, en àrab tajine), una paella plana de dues anses.
El nom prové de la relació metonímica amb el recipient. Així que gens de cridar paellero al recipient, és una paella.
Tampoc és cert que procedisca de l’àrab “el que sobra”. Germans magrebins, una paella és un tajine, un recipient molt típic en el nord d’Àfrica que a més usen amb una característica tapa que no s’usa ací.
Innombrables receptes tradicionals
Este conjunt de plats té innombrables versions dins del País Valencià. Açò sí, hi ha certes normes sagrades com no barrejar en cap concepte carn i peix o fer l’arròs al punt.
Per a ser paella tenim a més que fer l’arròs sec, en cas contrari ja passa a ser arròs melós o caldós, la base del qual per a cuinar segueix sent la mateixa. Encara que en la gastronomia valenciana siguen els arrossos, secs o no, els protagonistes, la paella és la marca posicionada internacionalment.
Podríem dir llavors que la paella valenciana no existeix com a tal, al meu entendre hauríem de parlar en plural.
Els arrossos d’Alacant i la marca “Alicante, ciudad del arroz”
Existeix la tendència de certs restauradors d’Alacant a dir que no fan paella, sinó arrossos d’Alacant. Es pot ser més “hfdjdjhk” quan el que fas és una paella?
És cert que hi ha unes mínimes diferències en el sud valencià. Però açò el que fa és que tinguem la millor paella valenciana. No “arrossos d’Alacant”.
Empetitir el nostre més famós conjunt de plats no és més que tirar-nos pedres en la nostra bella teulada culinària. Fins i tot més saborós que la caseta de Hansel i Gretel.
Tal vegada no siga gastrònom d’ofici però els meus primers records són fent paella amb els meus avis, desitjant enxampar el morter per a picar la nyora. Així que em veig amb autoritat per a parlar dels nostres arrossos i la marca “Alicante, ciudad del arroz”.
Sé que no sóc gastrònom, però sóc publicitari i conec els perjudicis de partir i reduir una gran marca com les paelles valencianes. De trencar la millor marca d’arrossos del món. Reduint-la a una recepta com pretenen alguns “xefs” de la capital valenciana. O partir la marca com pretenen alguns “xefs” de la sucursal alacantina.
No obstant açò, veig com hi ha esperança i gràcia en persones com les quals formen la marca de roba Carramalera. Que ha fet camises reivindicant que la paella ha de tenir nyora (com la fem a Alacant).
Algunes aberracions de la marca
Arròs a l’alacantina? No em fotes!
Un arròs que barreja peix i carn és una aberració, ni és valencià, ni és alacantí, ni és tradicional. No sé com es pot arribar a posar una aberració de tal calibre en una marca que presumeix de gastronomia. I menys encara cridar-ho paella Alacantina. Malgrat no existir un concepte com a tal, al meu entendre podria ser una únicament de conill, o una de tonyina roja, gamba roja i sèpia.
En qualsevol cas, la proposta que es fa és una aberració, una paella alacantina no, és una paella madrilenya.
Arròs a banda amb coses? Perd el sentit
Arròs a banda significa “arròs a part”. Un arròs a banda, per a ser puristes en el terme i no confondre, és un arròs sense res. Has de fer un “calder de peix”. Després sofregir l’arròs i bullir el brou del peix per a fer l’arròs. Açò és un arròs a banda, acompanyat amb una mica de allioli. Gens més senzill. El peix de roca se serveix abans de l’arròs.
Sense calamar, ni gamba pelada ni coses.
La millor paella valenciana es cuina a Alacant
Així que a Alacant fem les millors PAELLES VALENCIANES. És clar que açò no és objectiu i que cadascun estima les seues receptes per sobre de totes.
I sí, les paelles valencianes també són de peix i marisc típic del mediterrani, encara que no es barregen amb carn.
La xicoteta i gran diferència entre una paella valenciana i una “alacantina” està en l’ús de la nyora per a fer la “picaeta”. A més de sofregir l’arròs abans de bullir-ho. No hi ha més secret.
M’agrada preguntar què posen i què no a les seues paelles en cadascun dels pobles valencians. I no pose cares rares, prenc nota. Encara que sempre acabe amb el pique de “val, però la del meu poble és millor”.
Disculpeu-me els “xefs” de les capitals valencianes, “Alicante, ciudad del arroz” i València, el poder de la gastronomia està en el poble. És necessària una visió més global dels arrossos valencians.
Crideu-me pedant si voleu, però sé de marques i sé de la nostra gastronomia popular. No tinc perquè aguantar que es reduïsca a una recepta o es partisca la millor gastronomia popular del món. Esperem que esta marca “Alicante, ciudad del arroz” es reoriente millor.
Pot ser que necessiten els servicis de disseny, comunicació corporativa i producció audiovisual de l’agència de publicitat Sàrsia. Encara que creiem que ens hauran fet la creu després d’esta crítica. 😉
